Duet Ditifet

DIA 2 DE MARÇ PRESENTACIÓ AL SINDICAT DE NAVATA

2012-02-24T11:56:00.000-08:00

Fotos Versos.cat a Castelló d'Empuries

2012-02-24T11:51:00.000-08:00

DIA 27 RECITAL A OTOS -VALENCIA-

2011-08-09T02:41:00.001-07:00

IMATGES DE POEMESTIU A CASTELLÓ D'EMPUR.

2011-08-06T03:42:00.000-07:00

AVUI DIA 5 D'AGOST RECITAL DE POEMESTIU A CASTELLÓ D'EMPURIES

2011-08-05T00:06:00.000-07:00

Nota de premsa H.N. i la imatge del grup després del recital a Navata el passat dia 29 de juliol

VÍDEO DE POEMESTIU A NAVATA

2011-08-01T23:38:00.000-07:00

chttp://youtu.be/WcmEb9r70Dc

UNA BONA ESTONA AMB "LOS POETAS VAN A PIE" DE FIGUERES

2011-07-20T07:28:00.000-07:00

Una molt bona manera de passar el vespre amb un ambient maquisim al bar Els Tints de Figueres.

Fantàstica iniciativa, portada per gent jove amb empenta i "il·lusió" -com diria l'insigne Pecident- No us atureu.
Bon viatge pels guerrers!!!

VIDEO NO ES TEM PER LA SEVA VIDA

2011-06-21T00:50:00.000-07:00

http://youtu.be/0h1bXVEvq6I

TIPI A LA PLATJA Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-12-29T02:30:00.000-08:00

Castells de sorra a la platja,
deixalles improvisades
que el mar ha escopit
i transformat en bellesa.
L’atzar, el vent i el temps
han jugat a modelar-les.
Peces d’art atrevides
i tant sols endevinables
per l’ull astut i la fantasia
de qui es mira la vida
més enllà del que és visible.
Castells efímers fets de branques
formes geomètriques inventades
jocs d’escuradents imprevisibles
que formen polaritats, finestres,
ponts, espais onírics, mars dalinians...

Refugiem-nos en un tipi
sobre la sorra, arran d'onades
i gaudim les meravelles
que s’endevinen mar enllà.

La vida és més senzilla i deliciosa
del que ens volen fer creure.

ARBOREUM. Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-12-29T02:18:00.000-08:00

Sorgien de terra com els dits d’un Deu nerviós.
Anaven del marró a l’ocre passant pel blau i el roig
acolorint de manera insensata les branques del cirerer.
Aguantaven el fred del hivern amb l’esperança
d’una nova primavera que els omplis els buits.
Lluitaven per sobreviure, creient-se herois
restant immòbils al vent violent i les glaçades.
Sorgien com les entranyes d’un Deu poderós,
desafiant els elements, i mostrant-se orgulloses
a l’ull de qui les podia veure i admirar
de manera diferent i única, com elles se sentien.

TRAMUNTANA. Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-12-29T02:13:00.000-08:00

Fugies com el vent del teu propi jo.
Com el vent en plena travessia del desert.
No miraves enrere per por de convertir-te en sal,
no miraves endavant per por del futur incert,
només corries, esvalotadament, corries, visceralment,
com un reu que ha vist la única escletxa de la garjola,
Corries i deixaves enrere un rastre de pols inert,
una estela de baba calenta com de cargol,
Fugies i pretenies que el passat quedés esborrat
com si mai no hagués existit pels altres
Corries i fugies, tot deixant darrera teu
les línies inexactes i meravelloses del teu pinzell,
els traços homogenis de la teva imatge ventosa.
Fugies i et converties en no res, com el vent,
com la violenta tramuntana que tot ho remou,
i al cap i a la fi, desapareix sembrats enllà
oblidant el nord i les muntanyes. Oblidant l’origen.
Renegant, fins i tot, del Deu que l’ha parit.

EL PONT. Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-12-29T02:06:00.000-08:00

Sorgeix la bellesa del no res
per convertir-se en escarafalls
sense angles ni fissures.
Flotant en el cel mig pintat
les branques presumides, dibuixen
figures geomètriques inventades.
Els cards les veuen volar divertides,
i al fons, l’horitzó inabastable,
ple de somnis de colors i núvols roigs
dibuixant amb destres pinzellades
un cel ple de somnis, on tot és possible.

FIGURES EMERGENTS. Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-12-29T01:35:00.000-08:00

Prop les aigües inestables
contemplava estupefacte el teu naufragi.
S’acostaven empeses pel vent les restes,
i jo amb peus de fang les recollia una a una
intentant recompondre els teus missatges,
com un puzle inacabat i ple de blaus i verds.
Al costat de l’arbre sec em creia a resguard
d’oratges, temporals i malaurances.
Els meus ulls escrutaven les aigües
buscant entre les algues i les branques
una ampolla amb un missatge teu.
Potser el Deu Neptú se’t va engolir
com engolia jo les pròpies llàgrimes.
Potser una sirena o un dofí
juga ara amb tu a redós del fons marí.
Potser danses amb els peixos
amb un collaret al coll d’algues i curculles.
Potser ara, per fi, ets feliç.

ÀNGELS CAIGUTS. Quim Ponsa i Albert Cuevas

2010-11-23T12:56:00.000-08:00

Vaig dibuixar-te entre les roques
com en un somni calent de ple estiu.
Nua, amb tota la teva bellesa exultant.
Eres com un àngel acabat de davallar
terriblement bonica i inabastable.
Poc a poc el temps golut se’t va empassar
com s’engoleixen i s’esborren les idees,
lentament, pesadament, et feies fonedissa
i retornaves als teus llimbs del més enllà,
allí on tota veritat és perfecta i absoluta.
Fugies de mi, i sols quedava impregnada
la imatge quasi irreal d’aquella roca.

HORA NOVA 26 OCTUBRE 2010

2010-10-26T07:22:00.000-07:00

Fotos del dia 11 d'octubre a la Sala del Sindicat de Navata

2010-10-14T04:42:00.000-07:00

La mar salada - Solsona 11 setembre 2010

2010-10-01T01:09:00.000-07:00

Els teus ulls hipnòtics - Piscina de Navata agost del 2010

2010-09-27T14:21:00.000-07:00

3,1416jos - La Cabana d'en Geli Solsona. 11 setembre 2010

2010-09-23T07:19:00.001-07:00

Estels - Piscina de Navata agost 2010

2010-09-23T07:18:00.001-07:00

Crepitus Ventis - Piscina de Navata agost 2010

2010-09-23T07:16:00.001-07:00